Reial decret 171/2004: què obliga a fer a cada empresa
Actualitzat el 29 d’octubre de 2026 · Aquesta guia és informativa i no substitueix l’assessorament del teu servei de prevenció.
El Reial decret 171/2004, de 30 de gener, desenvolupa l’article 24 de la Llei de prevenció de riscos laborals en matèria de coordinació d’activitats empresarials. Ordena les obligacions segons el paper de cada empresa al centre de treball: concurrent, titular o principal. Són normes mínimes: els convenis col·lectius les poden ampliar.
Què regula el Reial decret 171/2004?
| Articles | Què regula |
|---|---|
| 1 a 3 | Objecte, definicions (centre de treball, empresari titular i empresari principal) i objectius de la coordinació. |
| 4 i 5 | Deure de cooperació entre empreses concurrents i elecció dels mitjans de coordinació. |
| 6 a 9 | Informació i instruccions de l’empresari titular i mesures que han d’adoptar les empreses que treballen al seu centre. |
| 10 | Deure de vigilància de l’empresari principal sobre els seus contractistes i subcontractistes. |
| 11 a 14 | Mitjans de coordinació, qui els determina i la persona encarregada de la coordinació. |
| 15 i 16 | Drets dels delegats de prevenció i dels comitès de seguretat i salut. |
| Disposicions addicionals | Aplicació a les obres de construcció, negociació col·lectiva i documentació escrita. |
1. Empreses concurrents: cooperar i informar-se (arts. 4, 5 i 9)
Totes les empreses i autònoms que coincideixen en un centre tenen el deure de cooperar. En concret:
- S’informen recíprocament dels riscos específics de les seves activitats que puguin afectar els treballadors de les altres, especialment dels que es puguin agreujar per la concurrència.
- La informació es dona abans de començar i quan hi ha canvis rellevants, i per escrit quan alguna empresa genera riscos qualificats de greus o molt greus (art. 4.2).
- Es comuniquen immediatament les situacions d’emergència i els accidents que puguin afectar les altres empreses.
- Cada empresa té en compte aquesta informació en la seva avaluació de riscos i en la seva planificació, i la trasllada als seus treballadors.
Quan treballen en un centre aliè, les empreses han de complir a més les instruccions del titular i transmetre-les als seus treballadors (art. 9).
2. Empresari titular del centre: informar i instruir (arts. 6 a 8)
El titular és qui té la capacitat de posar a disposició i gestionar el centre. A més de cooperar, ha de:
- Informar les altres empreses dels riscos propis del centre que puguin afectar les seves activitats, de les mesures per prevenir-los i de les mesures d’emergència, per escrit si els riscos són greus o molt greus (art. 7).
- Donar instruccions per prevenir aquests riscos i per actuar en cas d’emergència quan els seus treballadors també siguin al centre, també per escrit si els riscos són greus o molt greus (art. 8).
3. Empresari principal: vigilar els contractistes (art. 10)
Quan una empresa contracta o subcontracta obres o serveis de la seva pròpia activitat que es fan al seu centre, a més de l’anterior ha de vigilar que els seus contractistes i subcontractistes compleixen la normativa de prevenció. Abans que comencin, els exigeix que acreditin per escrit:
- Que han fet l’avaluació de riscos i la planificació de l’activitat preventiva dels treballs contractats.
- Que han complert les seves obligacions d’informació i formació amb els treballadors que prestaran el servei.
També ha de comprovar que els contractistes i subcontractistes que coincideixen al seu centre han establert entre ells els mitjans de coordinació necessaris. I si un contractista subcontracta part de la feina, ha de demanar aquestes mateixes acreditacions al seu subcontractista per lliurar-les al principal. A la pràctica, tot això es converteix en una llista de documents per empresa, treballador i equip: la tens a quins documents demanar a un contractista. Moltes empreses la gestionen amb una plataforma; t’expliquem com triar-la.
4. Mitjans de coordinació i persona encarregada (arts. 11 a 14)
Les empreses trien els mitjans de coordinació segons la perillositat de les activitats, el nombre de treballadors i la durada dels treballs. La iniciativa per fixar-los correspon al titular del centre quan els seus treballadors hi desenvolupen activitats o, en cas contrari, a l’empresari principal, i cal actualitzar-los quan deixen de ser adequats (art. 12). L’article 11 cita, entre d’altres: intercanvi d’informació i comunicacions, reunions periòdiques, reunions conjuntes dels comitès de seguretat i salut, instruccions, procediments conjunts, presència de recursos preventius i una persona encarregada de la coordinació.
Aquesta persona és el mitjà preferent quan concorren dues o més d’aquestes condicions (art. 13):
- Alguna empresa fa activitats o processos perillosos o amb riscos especials que poden afectar els treballadors de les altres.
- Hi ha especial dificultat per controlar les interaccions entre activitats que generen riscos greus o molt greus.
- Hi ha especial dificultat per evitar treballs incompatibles, successius o simultanis.
- La coordinació és especialment complexa pel nombre d’empreses i treballadors, el tipus d’activitats o les característiques del centre.
Ha de tenir, com a mínim, la formació preventiva de nivell intermedi, i pot accedir a qualsevol zona del centre, donar instruccions i proposar mesures (art. 14).
Construcció
A les obres de construcció el Reial decret 171/2004 s’aplica juntament amb el Reial decret 1627/1997 (coordinador de seguretat i salut, pla de seguretat) i la Llei 32/2006 de subcontractació en el sector, que hi afegeix requisits com la inscripció al Registre d’Empreses Acreditades (REA) i el llibre de subcontractació. La seva disposició addicional primera explica com encaixen: les obligacions d’informació i instruccions del titular les compleix el promotor mitjançant l’estudi de seguretat i el coordinador, i les de l’empresari principal recauen en el contractista.
Què t’hi jugues si no compleixes?
No adoptar les mesures de cooperació i coordinació és una infracció greu (art. 12.13 de la LISOS) i molt greu quan es tracta d’activitats reglamentàriament considerades perilloses o amb riscos especials (art. 13.7). Les multes en matèria de prevenció les fixa l’article 40.2 de la LISOS:
| Infracció | Grau mínim | Grau mitjà | Grau màxim |
|---|---|---|---|
| Lleu | 45 a 485 € | 486 a 975 € | 976 a 2.450 € |
| Greu | 2.451 a 9.830 € | 9.831 a 24.585 € | 24.586 a 49.180 € |
| Molt greu | 49.181 a 196.745 € | 196.746 a 491.865 € | 491.866 a 983.736 € |
A més, l’empresa principal respon solidàriament amb els seus contractistes i subcontractistes de les obligacions de prevenció durant el període de la contracta quan la infracció es produeix al seu centre de treball (art. 42.3 de la LISOS). I la manca de coordinació pesa molt quan hi ha un accident.
La millor defensa és poder demostrar que vas coordinar: què vas demanar, què et van lliurar, qui ho va revisar i quan, i què vas comunicar. La disposició addicional tercera integra aquesta informació escrita en la documentació que l’empresa ha de conservar segons l’article 23 de la Llei de prevenció.
Preguntes freqüents sobre el Reial decret 171/2004
Què és un empresari principal segons el Reial decret 171/2004?
És l’empresa que contracta o subcontracta amb altres la realització d’obres o serveis de la seva pròpia activitat i que es desenvolupen al seu propi centre de treball. Només en aquest cas té el deure de vigilància de l’article 10.
Quins documents exigeix el Reial decret 171/2004 a un contractista?
L’article 10 obliga l’empresari principal a exigir per escrit, abans de començar, l’acreditació de l’avaluació de riscos i la planificació preventiva dels treballs contractats i del compliment de la informació i la formació dels treballadors. La resta de la documentació habitual (aptitud mèdica, EPI, assegurances, certificats) surt d’altres normes o del procediment de cada empresa.
Quant és la multa per no coordinar activitats empresarials?
Com a infracció greu, de 2.451 a 49.180 euros; com a molt greu, si hi ha activitats perilloses o amb riscos especials, de 49.181 a 983.736 euros, segons l’article 40.2 de la LISOS. La quantia concreta depèn del grau que apreciï la Inspecció de Treball.
És obligatori nomenar un coordinador d’activitats empresarials?
No sempre. És el mitjà preferent quan es donen dues o més de les condicions de l’article 13 (activitats perilloses, interaccions amb riscos greus, treballs incompatibles o especial complexitat), i tot i així es pot substituir per altres mitjans si hi ha raons tècniques o organitzatives que garanteixin els objectius de la coordinació.
Fonts
- Reial decret 171/2004, de 30 de gener (BOE, text consolidat, en castellà).
- Llei 31/1995, de prevenció de riscos laborals (BOE).
- Reial decret legislatiu 5/2000, Llei sobre infraccions i sancions en l’ordre social (BOE). Quanties vigents de l’art. 40.2 fixades per la Llei 10/2021, de 9 de juliol (disposició final 1.2), en vigor des de l’1 d’octubre de 2021.
- Directrius per a una coordinació eficaç d’activitats empresarials (INSST, 2024), en castellà.
Redactada per l’equip de Coorvia a partir del text consolidat del BOE i de les directrius de l’INSST, citats a les fonts. Si trobes un error o alguna cosa ha canviat, escriu-nos a hola@coorvia.app i ho corregirem. Com escrivim les guies.